diumenge, 29 de novembre del 2009

LA PRIMERA VENTAFOCS

El divendres 27 a seminari vam començar explicant per grups on havíem anat per la setmana d’activitats fora la universitat i que ens havia semblat.
A casi tothom els hi havia nat molt bé i van poder fer l’activitat amb els nens, encara que alguns no vam poder fer l’activitat. La Iolanda, la Pilar i Jo vam anar al CosmoCaixa vam poder veure-ho tot però no vam estar amb els nens i tampoc ens van explicar res. Nosaltres mateixes vam experimentar i observar.
He après que per fer una activitats amb els infants abans hem d’anar realitzar nosaltres mateixos l’activitat i valorar si és convenient pels nostres infants.

Seguidament, hem exposat les nostres opinions de la pel·lícula de Àgora, a casi tothom li agradat, encara que hi ha gent que deia que s’esperava més. Hem posat en comú els diferents punts de vista, que ens havia agradat i que no, etc. A mi personalment em va agradar molt i parlar de la pel·lícula entre tots em va fer sentir molt bé encara que no sé per què.

Per finalitzar, la Laula va explicar el conte de La Primera Ventafocs. Ens va fer molta gràcia a tots escoltar els avantpassats del conte de la Ventafocs. Els va explicar bé encara que a vagades no s’entenia del tot, però va ser original utilitzar la sabata per cridar la nostre atenció.

Frase: Experimentar, parar i debatre són essencials per l’aprenentatge, com és veu a Àgora.

dijous, 26 de novembre del 2009

Tot és pot conseguir!

A la classe d’avui ,24 de novembre, estava dedicada a realitzar el treball de la setmana cultural fora de la universitat.
Havíem de fer un vídeo explicant què ens havia aportat aquesta setmana, com ens havíem sentit i quins valors havíem aprés. També, si oferien activitats per els infants.
Abans d’anar a fer el treball hem aclarit els dubtes que teníem i el calendari de les properes classes.

També l’Aida ha explicat el conte de Epaminoides. Era un nen que anava a casa de la seva padrina i sempre portava alguna cosa. La seva mare li deia com l’havia de portar però ell sempre és confonia. La explicat molt bé i d’una manera molt original dibuixant els actes del nen en cartolines.
M’ha agradat molt i he estat molt atenta, me adonat perquè sempre apunto alguna cosa i aquest com no ho he recordat. Ha sigut un conte senzill però alhora molt divertit.
Seguidament, la Paula ens ha donat el treball del llibre corregit. Estic molt contenta i sincerament molt orgullosa perquè és un treball que he fet jo sola reflexionant, pensant i molt temps dedicant-li treball.
Frase: Amb esforç s’aconsegueixen tots els propòsits.

RELACIÓ MESTRE I ALUMNE


La classe de seminari del dia 13 de novembre per mi va ser una classe diferent de totes les altres. No sé ven bé perquè, però crec que va ser perquè em va aportar moltes coses. Vam mantenir conversacions molt profundes de cadascun i vam mantenir una conversació molt fluida.

Després de aclarir els dubtes sobre la setmana extraordinària, la Paula ens va repartir un full amb tres preguntes sobre el llibre d’Educació i Vida quotidiana de l’Eulàlia Bosch. Després de contestar les tres preguntes individualment ens vam dividir en tres grups i cada grup posava en comú una pregunta. La primera pregunta tractava de dir tots els valors que havíem après amb el llibre. La segona pregunta, que la vaig fer jo amb el meu grup, s’havia d’escollir un assaig per recomanar el llibre. Vam preguntar a tothom quin assaig havia posat i el més votat va ser el Identitat i diferència. Encara que jo vaig posar el d’Identitat i diferència. La última pregunta havíem de formular una pregunta al voltant del llibre. Els membres d’aquest grup van escollir una preguntar entre totes les que havíem posat cadascun i la van contestar.
Mentre exposava cada grup la seva part vam mantenir conversacions dels sentiments que ens havia produït aquest llibre a cadascú. Una reflexió que em va fer pensar va ser la de la Lorena que va dir una frase que em va agradar: “les normes que ens han imposat no ens deixen expressar com volem”, és una frase que molts cops l’he pensat. Gràcies aquest llibre m’he adonat que jo serè una persona molt simbòlica i important per l’infant, tot el que jo faci a ell l’influirà.

El final de tot la Meritxell ens ha explicat el seu conte: El present sempre guanya. Hem extret del llibre que no ens en recordem dels records fins que no ens passa alguna cosa.

SABEU PER QUÈ EL MAR ÉS SALAT?

La classe anterior de seminari no vam finalitzar les presentacions de les pel·lícules. Avui, 10 de novembre, hem acabat les que faltaven: Los chicos del coro, Fuerte apache, Los niños de Huang Shi, Mentes peligrosas i Rebelión en las aulas. Aquesta vegada hem posat notes molt més baixes i és qüestió d’arribar a un punt mig.
Hem fet votacions de quina era la pel·lícula que més ganes ens ha vingut de veure i ha sortit Los niños de Huang Shi, que va presentar el Cristian. Encara que jo he escollit Mentes peligrosas.

A continuació, la Iolanda ens ha explicat el conte del El Molinet Màgic. Tractava de dos germans pescadors, que un pescava molt i l’altre molt poc. El que pescava molt poc va anar a la muntanya dels nans a buscar un molinet màgic perquè li havia dit un senyor. Els nans li van dir que gires la maneta del molí cap a la dreta demanes un desig i després gires cap a l’esquerra i així ho va fer. El seu germà ho va saber i li va robar. Va anar a pescar i va veure que no tenia salt. Va demanar un desig i quan estava girant cap a l’esquerra es va caure dins del mar. No va parar de sortir salt i per això el mar és salat. A tots ens va agradar molt ja que ho va explicar molt bé la Iolanda.
Una frase que va dir la Iolanda i em va agradar molt "després d’una temporada dolenta sempre ve una de nova".


L’Anna i la Laura ens van explicar l’actualitat educativa. La noticia que ens van explicar era que la única llengua en que s’haurien de fer les classes a les universitats és en català. Com sempre havíem fet debats van proposar fer una activitat nova. Consistia en fer parelles i pensar un eslògan per potenciar aquesta campanya. Seguidament vam fer unes votacions per la frase guanyadora i va ser: El català és gradua.
Veig que dia a dia millorem els debats, les exposicions, la vergonya, el vocabulari, etc. Però encara ens queda molt.

divendres, 13 de novembre del 2009

VÍDEO movie maker

Havíem de fer un vídeo amb el move maker amb la gradació de l’escrit que vam llegir a la classe de comunicació.

Jo vaig escollir un poema de J.V. Foix titulat És quan dormo que hi veig clar.
El vaig escollir perquè me’l van fer aprendre a Batxillerat i em va agradar.

He agafat una música de fons de la natura i he gravat el poema amb l’audacity. Després he buscar fotos relacionades amb el poema i ho he gravat tot el programa movie maker.
Pensava que seria més difícil d’utilitzar aquest programa, però tot el contrari, ha estat fàcil d’utilitzar i de fer el vídeo.
Estic aprenen moltes coses noves i m’agrada.

Espero que us agradi!

ÀGORA

Dia 6 de novembre tocava exposar la pel·lícula que havíem vist i recomanar-la. Abans de tot la Iolanda i l’Andrea van exposar l’actualitat educativa. Anava sobre la proposta de canvi de nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa que va fer el Consell Escolar, Ernest Maragall, el mes passat. Van proposar un debat de tres grups: un que estava a favor de canviar el nom a vacances d’hivern i a vacances de primavera, l’altre a favor de canviar el nom però un altre i l’últim grup no estava a favor de canviar els noms perquè sempre ha sigut així i per motius religiosos.
Cada cop ens acostem més a un debat encara que ens falta una mica més d’empeny . com diu la Paula: “anem a un millor debat però encara estem a la primera curva del camí.
Seguidament, l’Anna va explicar el conte La Botiga de records. M’ha agradat molt perquè et transmet moltes sensacions i pensaments. A vegades no ens fixem ni recordem en les coses importants fins que no ens passa alguna cosa. Sempre volem més sense fixar-nos. Per explicar un conte i que agradi a la gent ha d’agradar a la persona que l’explica.
Finalment, vam començar a exposar les pel·lícules. Vam començar amb El niño del pijama de rayas, després la Matilda, La lengua de las mariposas, Àgora i La ola. Després de cada exposició puntuàvem la pel·lícula i com ho havíem fet. Hi ha gent que ho va fer sola i hi ha gent que ho va fer amb parelles, però penso que és molt més fàcil fer-ho amb parelles, perquè no et poses tant nerviosa, que sola. Jo he estat la més fluixeta me posat nerviosa i no me’n recordava de re. Crec que l’argument de la pel·lícula, Àgora, s’ha entès però ho he embolicat una tot una mica. Cada cop me’n adono que no hi ha perquè posar-se nerviosa, però el procés va lent. Amb aquestes activitats estem practicant molt l’exposició oral i a mi em va molt bé.
Espero anar millorant poc a poc!

POWER POINT

L’altre dia a la classe de TIC vam aprendre a fer i a utilitzar bé el power point. Serveix per acompanyar a una explicació a través de dipositaves.

Vam fer 6 grups:

Tres grups realitzaven un power point mal fet: amb moltes animacions, colors vius mal contrastats, molta lletra, poques fotos i mal organitzades, etc.

Els altres tres grups vam fer un power point ben fet: ben organitzat, colors que ressaltin molt, poca lletra, moltes imatges, poques animacions, etc.

Seguidament, vam presentar-los a la classe fen una bona presentació o una dolenta.

S’han de fer casi sense mirar a la pantalla sinó a la gent, fluidament, etc.

L’alba i jo vam fer un power point correcte i és titulava:

FANTASIES, COSA DE NENS!

EROS I PSIQUE


La Paula va entrar a la classe de seminari, dia 3 de novembre, i ens va lliurà els treballs de les revistes. Tenia bastant ta por per la nota, no volia que la primera nota que ens donessin fos dolenta. Quan vaig veure la nota que havia tret no sabia com expressar l’alegria que tenia. Estic molt contenta i espero que tot continuï així.
Va començar l’Andrea explicant el conte de Eros i Psique. Tracte d’una jove molt maca que està obligada a casar-se amb Eros. Després de molts problemes s’acaben enamorant. Per ella aquesta història era molt significativa per això la va escollir. La reflexió que va extreure ella era: “si et passen les coses és per alguna cosa”. El principi em vaig perdre una mica però el vaig acabar entenent.
Quan hem finalitzat el conte hem presentat tots els nostres Blocs. L’Aida tenia un dubte, li va preguntar a la Paula quina era la finalitat d’ensenyar els nostres Blocs. La Paula li ha contestat que així mirem i observem en què ens equivoquem, que fem malament, si hem de millorar alguna cosa, etc. Quan hem començat a exposar ens anava dient el que estava malament i ens hem adonat de moltes coses i hem vist que tenia tota la raó. Sobretot hem vist que hem de revisar dos cops els escrits per l’expressió. També he pogut preguntar com funcionava moltes coses del bloc que no sabia.
M’ha agradat molt aquesta classe, me sentit molt còmode, per tant, molt parladora.

dijous, 12 de novembre del 2009

GIMP

A la classe de Tic vam utilitzar el Gimp és un programa Photoshop que serveix per retocar i fer muntatges amb les imatges.
Els primers minuts de classe vam estar fent-nos fotos, amb al càmara que havíem portat, amb diferent llum, contrast, brillo, escala, etc.
Havíem de realitzar 3 tipus d’activitats:



La primera activitat es tractava d’agafar una foto que havíem fe t i reduir-la.
Havíem d’anar a “imagen” i després a escala on et trobaves amb totes les combinacions possibles. Jo la vaig reduir a 350 píxels.








La segona activitat contenia 3 parts:
He escollit una altre foto i també la he reduït a 350 píxels però també la he retallat.

La mateixa foto després la he retocat fins que m’ha agradat. He retocat el brillo, el color i el contrast.


Per últim de la mateixa foto havíem de retallar el que volguéssim. Jo m’he retallat a mi i he posat aquest fons negre.

Així és com ha quedat el meu muntatge.

dijous, 5 de novembre del 2009

AUDACITY













Vam treballar l'AUDACITY, un programa de gravació i edició d'àudio lliurament, és a dir, pots gravar la veu i intal·lar una música i a partir d'aquí pots combinar de diferents maneres les dos coses.

El principi pensava que seria molt complicat d'utilitzar, però després d'una estona, sabíem perfectament com anava.

Per gravar la veu havies de donar-li al REC i quan acabessis de gravar al STOP. Per continuar gravan altres veus posaves en silenci les altres. Seguidament introduïes la música que volies posar i amb els diferents incones anaves quadrant les dos veus i modificant el so i el volum.

La Laura Cortada i jo vam editar un àudio titulat Fantasies cosa de nens. Realitzant la tasca no vam tenir problemes però al finalitzar la gravació si. En el nostre ordinador ens vam baixar una altre versió de l'audacity i alhora de penjar-lo a la classe no el podíem obrir. el vam tenir que tornar a gravar i modificar.

El finalitzar la feina, després d'escoltar-ho em vaig quedar satisfeta.
Per escoltar-ho aquí

dilluns, 2 de novembre del 2009

DOS CONTES, DOS HISTÒRIES

El dia 30 d’octubre vam anar a una aula amb ordinador perquè havíem de presentar el nostre BLOC, encara que no ens va donar temps ha exposar-lo.

La Sílvia va començar explicant L'últim tren de la matinada. El conte tracta d’una noia i d’un noi que es coneixen a una estació de tren i s’enamoraven. Quan va acabar, ens vam quedar tots sorpresos perquè el conte es basava només en una cosa, però de la manera en què ho va explicar ens va agradar molt. Era difícil d’explicar perquè no te gaire argument i llavors era molt fàcil pedrers.
Seguidament, la Pilar va explicar el Lilo. Aquesta història anava de un nen mut que no podia jugar amb els altres nens i era el que més desitjava. La seva mare va convidar tots els seus amics a casa seva per ajudar al seu fill a jugar amb ells al joc de les endevinalles. El nen va aconseguir jugar amb ells a través dels signes. Tots van veure que podien jugar amb ell i Lilo es va sentir molt feliç. El principi la Pilar ens va dir que no el podria acabar i el va acabar casi sense cap problema i molt ben explicat i gesticulat.
Tot seguit, vam fer un debat sobre una notícia que ha sortit. El Parlament volia atraçar fins els 18 anys l’assistència obligatòria a les escoles. Casi tots pensàvem que afectaria a la gent que si què vol estudiar perquè la gent que no volgués venir estaria molestant, però per altre banda és millor que aquests nens estiguin a l’escola que no el carrer tot el dia.
Després vam aclarir els dubtes que teníem sobre el treball de l’Eulàlia Bosch.

Finalment, la Meritxell i la Laia van exposar l’activitat Educativa. La notícia tactava sobre l’idioma en què havien d’estar els llibres digitals a les escoles, si amb català o amb castellà. Elles ens van dividir en dos grups, un que deia que havia d’estar en català i l’altre defensava el castellà. El debat no va sortir molt bé, ens estàvem anant del tema i la Paula ens va tallar. Ens va dir que havíem de millorar els debats: argumentant millor les nostres postures.

Frase: Hem d’aprendre ha escoltar els demés i a entrar a classe sense fer soroll perquè la professora pot estar parlant.