RELACIÓ MESTRE I ALUMNE

La classe de seminari del dia 13 de novembre per mi va ser una classe diferent de totes les altres. No sé ven bé perquè, però crec que va ser perquè em va aportar moltes coses. Vam mantenir conversacions molt profundes de cadascun i vam mantenir una conversació molt fluida.

Després de aclarir els dubtes sobre la setmana extraordinària, la Paula ens va repartir un full amb tres preguntes sobre el llibre d’Educació i Vida quotidiana de l’Eulàlia Bosch. Després de contestar les tres preguntes individualment ens vam dividir en tres grups i cada grup posava en comú una pregunta. La primera pregunta tractava de dir tots els valors que havíem après amb el llibre. La segona pregunta, que la vaig fer jo amb el meu grup, s’havia d’escollir un assaig per recomanar el llibre. Vam preguntar a tothom quin assaig havia posat i el més votat va ser el Identitat i diferència. Encara que jo vaig posar el d’Identitat i diferència. La última pregunta havíem de formular una pregunta al voltant del llibre. Els membres d’aquest grup van escollir una preguntar entre totes les que havíem posat cadascun i la van contestar.
Mentre exposava cada grup la seva part vam mantenir conversacions dels sentiments que ens havia produït aquest llibre a cadascú. Una reflexió que em va fer pensar va ser la de la Lorena que va dir una frase que em va agradar: “les normes que ens han imposat no ens deixen expressar com volem”, és una frase que molts cops l’he pensat. Gràcies aquest llibre m’he adonat que jo serè una persona molt simbòlica i important per l’infant, tot el que jo faci a ell l’influirà.

El final de tot la Meritxell ens ha explicat el seu conte: El present sempre guanya. Hem extret del llibre que no ens en recordem dels records fins que no ens passa alguna cosa.